això molt mort... però jo molt viva!!!

COMIAT.... O BENVINGUDA?

Per atzar m'ha arribat aquest escrit i em sembla, sencillament, meravellós... llegiu-lo i ja em direu!

"Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo. Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan. Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen. Escucharía cuando los demás hablan, y cómo disfrutaría de un buen helado de chocolate! Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo sino mi alma. Dios mío, si yo tuviera un corazón, escribiría mi odio sobre el hielo, y esperaría a que saliera el sol. Pintaría con un sueño de Van Gogh sobre las estrellas un poema de Benedetti, y una canción de Serrat seria la serenata que les ofrecería a la luna. Regaría con mis lágrimas las rosas, para sentir el dolor de sus espinas, y el encarnado beso de sus pétalos... Dios mío, si yo tuviera un trozo de vida... No dejaría pasar un solo día sin decirle a la gente que quiero, que la quiero. Convencería a cada mujer u hombre de que son mis favoritos y viviría enamorado del amor. A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse! A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido. Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada. He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por vez primera, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre. He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia a bajo, cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo."

GABRIEL GARCIA MARQUEZ

PER FI!!! habemus anell, ha costat, semblava que no arribaria mai, menys interés per vendre impossible però amb persistència tot s'aconsegueix. nois és molt i molt bonica, us la deixo qualsevol dia!!!!!! MOLTÍSSIMES GRÀCIES UN ALTRE COP

amb por però gaudint...

Podria ser el títol d’un bolero, l’eslògan d’una mutua d’assegurances, un principi de valentia...

Podria ser moltes coses però el cert és que simplement és una sensació viscuda i sobretot verbalitzada els darrers dies...

Podria negar-me a l’evidència i decidir que com fa por, val la pena allunyar-se’n...

Podria arribar a la conclusió que qualsevol cosa que fa gaudir no pot despertar por...

Però tot i que podria, no vull, no vull renunciar-hi!!

... fins diumenge!!!

I LA TEVA COM ÉS?

He sobreviscut a 4 dies maratonians a Barcelona!!!! YUHU YUHU!!!

Amb la sort metereològica que em caracteritza vaig arribar que plovia i he marxat que feia un sol espatarrant, per arribar a l’Empordà amb vent i fred!!! Estic pensant marxar per Setmana Santa, us mantidré informats de les meves vacances i destí i així evitem mals majors!!!juas juas juas

Conyes a banda, han estat 4 dies molt ben aprofitats, he tingut oportunitat d’assistir a les jornades I la teva com és? Monoparentalitats i diversitat familiar, que han resultat ser de gran enriquiment personal i profesional. S’han tractat aspectes sobre els nous models de família, i models ja existents però que sempre s’havien considerat fora norma... quines normes? qui les dicta? i per què es dicten? Bé, això seria un altre debat!

Tornant a l’enriquiment...

Profesional ha estat perquè el treball amb famílies dut a terme des del serveis socials parteix sovint de la biparentalitat com a panacea i analitza i intervé en les famílies monoparentals des de la biparentalitat, greu error per altra banda. El fet que hi ha famílies on només un progenitor s’ocupa de la cura dels fills no és cap novetat però si d’un temps cap aquí ha pres forma i ha despertat interés el seu estudi per poder saber quines són les conseqüències per a cadascun dels seus membres. Tot està molt al començament i sembla indicar, un cop més, que la monoparentalitat aïllada no té conseqüències per ella mateixa, sino la conjuminació amb altres variables: xarxa personal, situació econòmica... Espero que en breu es comenci a veure palesa en les polítiques socials i concretament en les estratègies d’intervenció aquesta corrent... donarà sentit a la nostra feina.

Tot i així, un cop més he constatat que el treball amb i per les persones m’apassiona tot i que ara no passi el meu millor moment... Podria continuar divagant, però crec que ja debeu estar a punt de clicar la x amb fons vermell,no??? jijijiji

A nivell personal m’ha enriquit perquè moltes de les coses que s’han dit, sobretot la càrrega emocional que suposa viure la maternitat en solitud, tot i que per elecció, m’han fet reflexionar: totes elles, són emocions, que m’he plantejat darrerament, com ja sabeu. La meva futura maternitat viscuda com a projecte a curt termini, després d’aquests dies, la veig una mica més llunyana, però encara és allà a l’horitzó, espectant i reflexiva.

Han estat dies per trobar i retrobar, per pensar, per pair i gaudir!!!! Gràcies a tots per compartir part del vostre temps amb mi, se que sovint no és fàcil trobar l’espai: físic, temporal, mental i emocional. Gràcies per fer-ho… i de quedar també!!! (broma fàcil per frivolitzar una mica) juajuajua

BONA NIT BLOGUIS!!!

sicnelis...silencis

Silenci... silenci volgut, silenci trobat, silenci imposat;

malgrat tot, silenci: perill d’interpretacions perverses.

Qui afirma “quien calla otorga”...

minimitza les possibilitats reals de l’abisme del silenci,

la seva complexitat i el seu ús traspassen qualsevol frontera

Quantes vegades no he callat i les paraules s’han convertit en fressa

quantes vegades he callat per no ferir,

per no precipitar-me, per acompanyar...

quantes vegades no m’han deixat dir;

quantes portes tancades amb doble clau que no es poden obrir.

Un cop més silenci... volgut? trobat? imposat?

Volgut perquè malgrat faci mal, no hi ha opció o no s’ha sabut veure.

Trobat perquè malgrat cada pas ha estat triat,

les emocions no, i la trobada és massa feixuga.

Imposat per la por a patir... o a sentir...

Amb ganes que el silenci acabi,

QUANT ARRIBARÀS?????????????

Després d’aquest hivern que estem tinguent, que per mi ha estat dels més freds i àspres que recordo, ara ja començo a tirar de reserva: l’energia emmagatzemada durant la primavera i sobretot l’estiu ja està arribant a la seva fi. Potser semblo molt tràgica, però necessito sol, calor, dies llargs, perfum de flors... PRIMAVERA.

Avui és el dia de la Candelera i com la tradició diu: si la Candelera plora l’hivern és fora si la candelera riu l’hivern és viu... aquí no ha fet sol, més aviat ha estat gris i ha plogut un xic... serà real la dita? Aixxxx, si si si!!!

Quan arribaràs? espero que sigui aviat, tinc ganes de fer cafès a terrassetes a primera hora de la tarda i no esperar després de dinar per tapar-me amb la manta; d’esperar el cap de setmana per sortir d’excursió i no pensar quants parells de mitjons hauré de dur; de que s’allarguin els vespres i de sentir aquelles olors de les primeres flors i no sentir més olor a fred i caliu de llar; de fer més vida a dins que a fora sense passar fred.

Bé, en el fons, el que vull sentir és com em disparo amb l’esclat de la primavera: amb positivisme, alegria i energia, m’encanta la sensació d’incombustible que tinc amb el canvi d’estació.

A vosaltres no us passa? nanit